Fa poc s’ha publicat La Villa de las Telas, d’Anne Jacobs, i ens han vingut ganes de buscar i llegir més llibres sobre un tema que ens encanta: les teles! El teixit no només ha servit per protegir-nos del fred, la pluja i la calor. Ha estat un dels productes més essencials en el comerç de tots els temps —qui no ha sentit a parlar de la Ruta de la Seda—, i s’han aixecat imperis entorn a la moda i la confecció. No ens estranya doncs que hagi inspirat novel·les romàntiques, novel·la negra, històrica… Llegim una estona?
La Villa de las Telas
D’Anne Jacobs.
Augsburg, 1913. La jove Marie entra a treballar a la cuina de la impressionant vil·la dels Melzer, una rica família dedicada a la indústria tèxtil. Mentre Marie, una pobre noia que ve d’un orfenat, lluita per obrir-se pas entre els criats, els Melzer esperen amb deler l’inici de la nova temporada de ball, moment en què es presentarà en societat la bonica Katharina. Només Paul, l’hereu, roman aliè a l’enrenou, doncs prefereix la vida d’estudiant a Munic. Fins que coneix la Marie…
Olor de Colònia
De Sílvia Alcántara.
Evoca la vida d’una colònia tèxtil i les enverinades relacions socials, la combinació de despotisme i condescendència que, cap als anys 50, regeix la seva vida. Néixer, viure, reproduir-se i morir entre les parets d’una fàbrica. Una gran fàbrica que va més enllà dels llocs de treball, que també és escola per als fills, l’església, les botigues i les cases per viure-hi.
Argelagues
De Gemma Ruiz.
Tres dones lluiten, al llarg del s. XX, per obrir-se camí en el món laboral de les fàbriques tèxtils del Vallès i per treure endavant la família. La novel·la explica les seves vides a través de diverses generacions, entre Castellterçol i Sabadell, del Vallès rural al Vallès urbà, l’esforç per adaptar-se als efectes de la revolució tèxtil, el pas de la vida de pagès a la vida als afores d’una ciutat en procés d’industrialització, i sobretot els canvis que es produeixen en la vida diària familiar.
El Encanto
De Susana López.
Al port de l’Havana desembarca un matí de principis dels anys 50 un jove asturià. Patricio, sense altre patrimoni que les seves ganes de menjar-se el món i sense altre desig que deixar enrere un poblet encara envoltat en les ombres de la postguerra interminable. Hi troba una ciutat lluminosa i hospitalària en què aviat fa amics i on de seguida troba feina als magatzems El Encanto, on comença a ascendir i a ocupar llocs de més responsabilitat que li obren un món nou, però que també atreuen cap a ell moltes enveges…
La historia de mi gente
D’Edoardo Nesi.
A parts iguals relat autobiogràfic i text de denúncia política, Nesi dissecciona des de l’experiència personal i familiar les greus conseqüències que ha tingut i continua tenint per a Europa la progressiva extinció del sistema econòmic més civilitzat que hagi conegut l’home i el seu reemplaçament per un model el principal objectiu del qual és la rendibilitat al més alta possible sense reparar en costos humans. Nesi rememora amb una sinceritat sense pal·liatius l’Edat d’Or de la indústria tèxtil del seu país i en reflexiona sobre l’estat actual.
Vols comentar-nos alguna cosa?